Foto finish

Esbufegant i amb les artèries coronàries jugant a la ruleta russa, el Sr. Tinc travessa la meta dels 100 posts anuals al ritme ridícul de la marxa atlètica, fulminant així l'anterior marca personal (situada en 54 escrits x un centenar-i-llarg de comentaris), i acabant l’any blogosfèric enfilat dalt del podi, ram de flors, medalla d'or, dos petons i si us plau que algú avisi una ambulància.

Parada, fonda i au!

I mira vés per on, per aquestes dates torno a tenir la tristesa pul·lulant per casa i a pensió completa, tu. I com sempre que ve de visita tant li fot si tindrà llit, li tocarà sofà o li endossaré un plegatín de convidats d'última hora: parada, fonda i au!. Perquè nois, si algun pla infal·lible té aquesta inquilina que se'n riu del pany i forrellat és que, peti qui peti, complirà l'expedient amb escreix, nota, rapidesa i solvència, i no necessàriament per aquest ordre. I clar, si al davant li plantifiques un client VIP com jo, reincident de cinc estrelles i fàcil d'entabanar, els kleenex i els ansiolítics aviat t'apareixen en cada mà.

Jinguel Duel

A la banda dreta del blog hi ha el Sr. Tinc: amb barret i botes de cowboy, les cames arquejades, té una mirada estudiadament de miop i les mans en l'òrbita de les cartutxeres. I a l'esquerra de l'escrit, i amb la mateixa postura, trobem un Pare Noel desafiant i a punt per desenfundar la nostàlgia. El tòpic literari em fa fer dir que el duel està servit, però servidor hi col·locarà alguns detalls fílmics més: corredisses d'espueles fugint de fons, els típics cops de porticó, la pols del Far West i el clàssic gos esquelètic que passa arran de post.

Efecte Couldina

Hi ha vespres que em desenrosco les orelles, froc-froc, les submergeixo en un got ple d’aigua, glups!, i contemplo com totes les paraules ofensives que durant el dia m’han estat desafinat les trompes d’Eustaquis, rossegant-me amb ràbia els lòbuls i els conductes principals i erosionant-me ―rotllo àcid sulfúric― les encluses, martells i demés eines auditives, ara es dilueixen sota l'efecte d'una Couldina efervescent, catàrtica i regenerativa.

Can Mart

Traspasso món interior en bones condicions, preu raonable. Molt ben orientat: la cara nord-est dóna a una imaginació desbordant. A més, disposa d’una àmplia zona filosòfica ideal per entrar-hi a divagar; té excel·lents acabats utòpics i unes vistes d'infart: en dies de cel aspirat hi pots veure diverses llunes de València o, amb un pèl de xamba visual, el perfil de fins a quatre òrbites de Can Mart. Interessats, trucar de 10 a 14 h. i de 16 a 20 h., gràcies.

Ara torno

De poder fer dir lleis i quadrar, ar!, pressupostos dels grossos, en el cartipàs del Sr. Tinc ―pàg. 2, secció b― hi hauria l’habilitació immediata d’una xarxa potent i gratuïta de punts de fuga, rotllo enllumenat públic, que abastaria tantes poblacions com fos possible perquè els ciutadans de peu poguessin absentar-se de la realitat amb permís governamental i tal.

A lo Xarlot

Viatge-llampec al país del blanc-i-negre. Els de la duana m'expedeixen un visat que em permetrà fer un ús il·limitat d'un bombí de color sutge, lluir sense por d'arrest immediat uns elàstics ridículs, deixar-me créixer contra tot consell pilós un retall de bigotet punible i, bastó en mà, circular a càmera ràpida, fent gambades xarlotesques i al ritme d'una pianola de cine mut.

Buffering i tal

Passeu-me el primer CTRL+ALT+SUPR que tingueu a mà, que per culpa d'unes gigues mal collades tinc la vida en buffering constant: els dies no se'm carreguen bé, molts arxius mentals ni s'obren, haig de reiniciar la paciència, que es penja i es penja i es penja i es torna a re-penjar; actualitzo les últimes aplicacions de pessimista contrastat, doble-clic a la mala sort i el món ja són quatre píxels de no res i mal contats, mida d'imatge: desastre total. 

(ERROR SYSTEM ha patrocinat aquest post.)

Es lloga habitació

A qui correspongui: el Sr. Tinc exigeix un manual senzill, amè i de butxaca per aprendre a desaprendre i poder retornar ―via SEUR o via tant li fot― tots els coneixements adquirits a aquestes alçades del blog. És més: el nostre home és partidari de consensuar un dia setmanal per llençar a peu de container els quès, quis, coms o perquès més gruixuts i empipadors, i que circulen amb total impunitat epistemològica pel cervell; i si aquest pla no té bona acollida entre el veïnat que ens llegeix, el Sr. Tinc habilitaria un servei a domicili i gratuït que adquireixi a pes les idees caducades, desembarassi ―en menys de 24 h.― totes aquelles neurones que xerriquen i, entre caixes de cartró amunt, cintes d'embalar avall, t'asseguri que els teus dos dits de front s'esfumen per la porta principal, toc-toc, hola, sóc la Ignorància i voldria llogar una habitació.