Mongeta amb cordó

Al sector de la comunitat científica que li toqui: vull poder tornar a ser una mongeta amb cordó umbilical, això és: trucar de nou, toc, toc, a Ca l'Úter Matern i instal·lar-m'hi fins a l'avorriment total i més enllà. Que en l'argot mèdic ―si fa no fot― vindria a ser: que trobin la pastilla exacta (posologia: dues cada 6 h., per ex.) per surar, altre cop, en el líquid amniòtic de la felicitat absoluta.

Rasca't la butxaca

Se m'ha penjat la màquina de fer posts instantànis, model N97, color negre i amb aplicacions tincmoltmalcauristes. Sí: la calor ha fet estralls. Garantia en mà, suo mig BCN fins que el comercial que me la va vendre ―una cella aixecada d'ironia― em sacseja les solapes de la impaciència advertint-me que totes les peces del món vénen, sí o sí i de tota la vida, d'Alemanya que, com tothom sap, jo no!, doncs ara ja ho saps!, és el país de capçalera de tots els recanvis interplanetàris possibles, mínim 20 dies, rasca't la butxaca. La mala llet ―inèdita fins a dia d'agost d'avui― se m'enfila fins a uns nivells insostenibles que, en l'idioma bloguil occidental, ben bé podria ser un GRRRRR fet amb ARIAL 12 de ràbia, o qualsevol altre renec gruixut i de l'escala rebenta-timpans dit, això sí, en IMPACT 11 de caguntot.

De motllu

El Sr. Tinc s'ha fet fer un duplicat del Sr. Tinc: no és narcisisme, és una simple previsió astrològica. Una lectura catastròfica dels propers cicles lunars sumada a la pèssima circulació d'uns planetes, alineats en doble fila i que obstrueixen l'entrada i sortida del seu signe zoodiacal per la vida, obliguen al Sr. Tinc ha adoptar una solució d'emergència: tirar de motllu, i creuar els dits perquè el seu únic recanvi personal ―t'ha quedat que niquelao!― tingui prou cos per quan astrològicament vinguin mal dades.

Del mètode tira còmica

El Sr. Tinc és un col·leccionista de converses del mètode tira còmica, és a dir: quan un diàleg li embadaleix les neurones, desenfunda les tisores i les fa lliscar sobre l'aire parlat; un cop retallat el núvolet de paraules, el plega amb cura però, abans d'arxivar-lo amb el núm. corresponent de la sèrie particular, anota en el dors del trosset de vinyeta ovalada el dia, l'hora i l'interlocutor utilitzat.

Revolució temporal

Del calendari esborraria tots els matins i tres quartes parts de les tardes, frop, frop, frop, i traçaria els vectors necessaris i els càlculs cronològics pertinents (en aquests casos un compàs d'enginyer sempre dóna el pegu), perquè els dies comencin a les set de la tarda. I establert aquest nou punt de partida, i sense moure'ns gaire d'aquesta franja horària, empalmaria la jornada amb uns vespres del tot innegociables: estrelles repartides amb bon gust astronòmic, la lluna en el punt just de somni i el vol erràtic d'algun OVNI despistat. 

L'outlet d'ànimes

Per tots els morts curts de fe és sabut que, passada la segona rotonda del més enllà, hi ha un outlet d'ànimes industrial: a uns 100 mtrs. de l'eternitat, polígon trinitat, ¡que me las quitan de las manos! De totes les mides, creences, gustos i procedències, pots remenar-hi des d'esperits à la page a ànimes d'altres segles, tafanejar les últimes novetats del mercat religiós o, fins i tot, emprovar-te els saldus més considerables. I va ser en el meu últim i il·legal traspàs (el gabinet d'advocats ja ha iniciat els tràmits corresponents perquè aquesta negligència no es repeteixi mai més), on vaig firar-me una ànima amb etiqueta del s.XVIII. Des de llavors que, per l'empedrat del cervell, sento com peten els carruatges de xassís rococó, a totes hores faig olor de Romanticisme, i només sospiro per batre'm en duel. Ah!, i sempre aniria fet un pinzell d'època: cassaca cenyida, mocador al coll i perruca de lord anglès.

Posi'm dues realitats

El Sr. Tinc va pels puestus amb dues realitats a sobre. La primera és la de fàbrica, 100% empírica, és a dir: la que ve de la mà del pack de la vida; l'altra seria una versió també portàtil però amb quatre píxels de no res ―low resolution, vaja...― i destinada, només, a suplir l'oficial en casos d'imprevistos fets amb punta gruixuda i sucats en el tinter de les desgràcies. Traduïm-ho: si la realitat vol que un autobús desmarxat de la línia 39 envïi aquest blogaire a l'UCI (constants vitals en caiguda lliure, desfibrilador a uns 2.500 watts), el Sr. Tinc s'hi oposarà desplegant l'alternativa espacio-temporal a peu de carrer per tal d'accedir ―via talons al cul― a la cara B del tema en qüestió. Així, i un cop passat el sustu, l'ingrés de nou a la superfície neta de perill no té cap complicació destacable, això sí: només algunes contraindicacions menors, com que el trànsfuga de realitats presenti un pentinat beethovenià, les cames flambejant o els testicles per corbata.

Voyage, voyage

Set hores de vol, i ja sóc al sud-est d'un continent que no surt als mapes. De fet, encara té la bastida posada, els geòlegs enllesteixen els detalls més cartogràfics, i la majoria de la flora i fauna està per desprecintar; molts carrers, ciutats i monuments són als embalums, i els autòctons amb prou feines tenen kms. de nació a les seves cames. Però fent un punt i a part a l'estrena mundial d'aquest terreny generós, som davant ―senyors/es― del primer país dissenyat exclusivament per avorrits amb pedigrí, agència de viatges dixit. L'art. 1 de la seva Carta Magna contempla el dret i-n-t-o-c-a-b-l-e (els guionets són seus) de no fotre ni brot pels quatre cantons de la imaginació, turistes inclosos, dolce far niente per la vena grossa, si us plau. I clar, si ets el Sr. Tinc i et trobes de vacances, això és la felicitat ben teclejada...